CUP d'Estat
Que ningú es porti a enganys: Puigdemont no és Medvédev i això ho haurien de saber des del Govern d’Espanya. Si fins ara el procés havia estat un enfrontament fictici, a partir d’ara hauria de començar a executar-se l’estipulat pel CATN: el procés de desconnexió, tot un cop d’estat vers l’ordenació jurídica vigent que les CUP, finalment, han possibilitat.
Que ningú es porti a enganys: Puigdemont no és Medvédev i això ho haurien de saber des del Govern d’Espanya. Si fins ara el procés havia estat un enfrontament fictici, a partir d’ara hauria de començar a executar-se l’estipulat pel CATN: el procés de desconnexió, tot un cop d’estat vers l’ordenació jurídica vigent que les CUP, finalment, han possibilitat.
El que vam viure el passat cap de setmana és el triomf dels incentius ja que cap dels tres partits independentistes volia eleccions. Recordem que CDC tem l’avançament d’ERC, els qui, al mateix temps, tenen pànic a l’avançament de Podem. Les CUP simplement entreveuen la seva implosió. No oblidem que d’un carreró sense sortida i d’un plebiscit perdut vam arribar a aquest acord. Això no és ètica, és política. El que sembla incomprensible és el to del document del pacte -una humiliació tolerada per les CUP que, potser, es donen per satisfetes amb l’aparent pas al costat de Mas.
Aquell sentit d’urgència sostingut en el temps que hi havia a les eleccions del 27S ha donat un resultat singular: el President de la Generalitat serà el tercer de la llista de Junts pel sí per Girona, Carles Puigdemont; les CUP regalen dos dels deu escons que van obtenir a Junts pel sí; es deixa per escrit que les CUP no poden votar al costat de Ciutadans, Partit Socialista o Podem en assumptes que posin en joc l’estabilitat del nou govern; Mas seguirà com a diputat autonòmic -i, per tant, aforat- i ha anul•lat explícitament el seu compromís de deixar la política en 18 mesos. Aquest sainet que ha durat tres mesos s’acaba amb unes declaracions amb el segell Katalanischen Politik: «El que les urnes no ens van donar l’hem corregit negociant».
Als dos cupaires que passen a Junts pel sí, Sergi Saladié i Laia Altarriba, els desitjo tota amnèsia del món. La investidura a Catalunya s’utilitzarà per justificar un gran acord a Espanya amb resultats impredictibles. Rajoy li estarà eternament agraït a Mas i la resta ens preguntarem pel sentit de tot plegat. Tots necessitarem tota l’amnèsia del món. Neue Ostpolitik!
