Porteu-me carbó

Estimats Reis d’Orient:

Hauria d’haver-li fet cas a l’avi Bernat que sempre deia «Votar? Això és per a vosaltres que sou joves». No cal anar amb embuts: porteu-me carbó enguany. He vist clar el joc que es porten i tot i així he votat.

L’any passat em vau portar un trencaclosques i gairebé el vaig acabar: em va sorprendre veure una expulsada del grup d’ERC de Sabadell per radical rebent un molt bon pagament per tocar les palmes quan i on calia tocar les palmes, un president que va dividir la seva coalició, el seu partit, l’oposició i el seu pais, un grup antisistema dirigit per la Unit 8200, una sionista independentista palmera cridanera i maleducada. I molt més important: farmàcies buides, col·legis sense recursos i hospitals amb cues interminables.

També, a la llunyania, vaig veure un oasi de Pujols, Prenafetas i Millets amb diners per tots i on les àvies no haurien d’atendre els seus néts. No vaig veure miracles marians enlloc però sí un munt d’incompetents pagats per posar-se d’acord que van resultar incapaços de posar-se d’acord.

No demanaré un país nou. Em conformaré amb un walkman i unes Paredes, el mateix que vaig demanar fa trenta anys. No hem avançat gens.

Aquí deixo el meu propòsit d’any nou perquè quedi ben clar: no tornaré a votar per molt que m’ho demanin.